Flocs i filaments són tot el que queda visible d’una estrella de la Via Làctia. Fa uns 7.500 anys que l’estrella va explosionar en una supernova deixant la Nebulosa del Vel, també anomenada com Llaç del Cigne .En el seu moment, el núvol en expansió probablement era tan brillant com el creixent lunar, romanent visible durant setmanes per a la humanitat que vivia en les albors de la història.
Avui, el romanent de supernova resultant s’ha atenuat i és visible ara només a través d’un petit telescopi dirigit cap a la constel·lació del Cigne (Cygnus). La Nebulosa del Vel resultant és, però,
físicament enorme i, encara que es trobaa uns 1.400 anys llum de nosaltres, cobreix fins i tot unes cinc vegades la mida de la Lluna plena.
Control remot, mòdul 5, observatori Cal Maciarol-Montsec.
Telescopi TS 80 f/4,4 sobre montura equatorial Mesu 200, Càmera CCD QSI 683ws, binning 1×1, T -20ºc. Paleta bicolor HO3, Exposició total 3 hores
